Romero: «Vaig modificar molt la novel·la en l’aspecte de la narració i l’estil»

L’autora afirma que l’epíleg deixa un camí obert sobretot a un personatge

Sara Carlos / Benetússer 15.01.2022 | 11:40

La autora de El pentágono II
Autora de El Pentágono II. Cristina Romero

Després de l’èxit de la primera part d’aquesta biología, El pentágono, Cristina Romero Santaisabel (Benetússer, 2000) torna amb la seua segona novel·la, El pentágono II: praetérita y destino. Ha passat un any des què entrevistarem a Romero i ara parlem amb ella per a veure com ha evolucionat com a escriptora.

A l’última entrevista va explicar que estava a la fase de correcció del Pentágono II, com va ser aquest últim pas?

Jo crec que va ser decisiu perquè sóc una persona que corregeix molt el que escriu i done moltes voltes. Va ser l’última correcció que vaig fer de tantes i la considere decisiva perquè vaig dur a terme canvis molt notables. Va ser molt productiva i va acabar sent el llibre que volia que fóra. Ha passat quasi un any des d’aquell moment i encara canviaria coses, però em vaig quedar amb la sensació d’haver fet una bona feina.

Quins van ser aquests canvis importants?

Vaig modificar molt la novel·la en l’aspecte de la narració i l’estil, ja que vaig afegir més descripcions, perquè en situar la història en un món nou es mostraven llocs i personatges que no havien aparegut anteriorment. Vaig repensar els nous llocs, perquè veia que la trama estava bé, però que tenia alguns buits, de manera que amb aquestes descripcions la vaig completar. A més, també van contribuir les lectores beta amb les que vaig contar, que em van guiar i em van aportar molt en aquest sentit.

Va escriure aquest segon volum quan va finalitzar el primer, ho tenia tot planejat abans d’elaborar-lo?

Exactament no, perquè sóc escriptora brúixola: em pose a escriure i no sé què passarà. M’agrada saber el final de la història i a partir d’ahí anar emplenant els buits del nus. Al primer llibre ho tenia més clar, però al segon anava a cegues, perquè com vaig acabar el Pentágono I un dia i al següent em vaig posar a escriure l’altre, és a dir, tampoc vaig fer una parada, em vaig deixar portar a veure on em conduïa la història. De fet, no va ser fins que ja estava prou avançada quan vaig saber com acabaria.

Quins elements va introduir a la segona part que sí que havia pensat desenvolupar al principi?

Quan vaig acabar la primera part, tenia clar que volia incloure a la segona totes les subtrames que no havia pogut posar al Pentagono I. El primer llibre era més concret i veia que el segon podia encaixar millor aquestes històries secundàries, com, per exemple, la relació romàntica d’Irvine. Volia ambientar el llibre una altra ciutat, com ha sigut Los Ángeles, algunes escenes a Nova York, etcètera. Això també ho vaig tenir clar des de l’inici, tant que aparegueren llocs dels Estats Units, com que viatjaren contínuament, perquè es mouen molt al llarg de la història. A més, el món màgic en què se’n desenvolupa part de la novel·la, també requeria més profunditat, perquè havia donat molt pocs detalls sobre ell i vaig pensar que seria interessant explorar-lo i veure que podia oferir. És cert que al llibre està representat com un regne molt xicotet, però en la meua imaginació constituïa tot un univers.

Primer, Rob i els seus amics van començar descendint a l’infern, però ara han viatjat a un univers fantàstic, en què s’ha inspirat per crear-lo?

Vaig beure molt de la mitologia grega i de tot el que jo sabia dels mites que m’havien explicat a classe, perquè aleshores havia acabat primer de Batxillerat i feia un parell d’anys que cursava l’assignatura de llatí i grec. D’aquesta manera, vaig aprofitar-me en cert sentit del que m’havien explicat a classe tant sobre mitologia com de l’alfabet i fins i tot de paraules que m’havien cridat l’atenció pel seu significat. Volia afegir-ho i plasmar el que hi havia al meu cap, encara que no és una imitació realment perquè hi ha molta imaginació posada per la meua part. Així mateix, em vaig inventar una teoria sobre que no hi havia un únic déu, sinó que són diversos els que existeixen, fent així una referència als déus grecs.

Al primer llibre, les presentacions van haver d’ajornar-se per la situació sanitària, com han sigut les del Pentàgon II?

En realitat el primer llibre, com em va arribar durant la quarantena, vaig fer força per xarxes i vaig arribar a poder fer una presentació per aquestes dates l’any passat de manera presencial. Amb la segona part va ser, d’una banda, costós, però per altra no tant. Vaig planejar una presentació per al gener de 2021, però hi va haver moltes restriccions i el poble on visc (Benetússer) havia cancel·lat tots els esdeveniments i, per tant, vaig haver de fer el mateix amb la meua presentació. Es va reprendre a l’abril i va ser quan va sortir el llibre, així que la vaig fer a Benetússer i, encara que seria sobre la nova novel·la, va acabar convertint-se en una presentació de la bilogia completa, perquè va venir gent que no em coneixia. També es van organitzar un parell de presentació més per xarxes, a més de l’esmentada. Després he tingut esdeveniments per Instagram, però més que per presentar la novel·la, han tractat d’escriptura i la manera com duem a terme aquesta activitat altres escriptores i jo.

Ha acabat la seua primera bilogia, però acaba amb aquesta novel·la la història de tots els seus personatges?

En principi els personatges en conjunt sí, encara que és cert que l’epíleg és un poc confús perquè és més per a mi que per als lectors, ja que hi ha coses que es queden obertes i tinc històries derivades de la biologia al cap sobre allò que fa cada personatge amb la seua vida després dels successos ocorreguts. Aquest epíleg és un final impactant o almenys inesperat perquè cert personatge es troba a Sevilla i tinc moltes idees sobre el que en podria derivar.

En quins projectes literaris està treballant ara?

L’estiu passat vaig escriure una novel·la que aquest any he acabat de tancar-la i corregir-la. Per xarxes l’he comentada com a “Projecte foc” i m’agradaria veure si pot sortir l’any que ve a la llum. És una novel·la ambientada al món màgic que vaig pensar per a la bilogia, però va més enllà. L’univers és el mateix que a la biologia, però els personatges són diferents i encara que a alguns se’ls esmenta de passada, no són rellevants. Quan acabe de corregir aquesta seguiré escrivint-ne una altra que tinc a meitat i se centra més en la màgia fosca i la mitologia escocesa, sobretot centrada en les banshees.

¿Qué opinas?