L’escriptor està preparant una pàgina web amb el seu soci en la qual ampliarà les històries amb contingut addicional
Sara Carlos/ Castelló 29.05.2024 | 21:00
Andrea Manfredini (Castelló, 1991) està llicenciat en Belles Arts. Estos últims anys, Manfredini ha aconseguit diverses fites en el món literari. En 2019 va guanyar el premi Preisträger a millor obra gràfica en la fira del llibre de Leipzig i en 2020 va publicar un relat en la revista Tricómix. Des d’eixe mateix any, col·labora en tires còmiques i en 2022 va publicar amb el dibuixant José Serrano el còmic Rise of Ronin. Després de fundar Fènix Books l’any passat, va publicar Los Mil Ojos de la Noche, una antologia formada per cinc relats que transcorren en un mateix univers.
L’any 2023 va ser un any de projectes per a tu, perquè a més de publicar Los Mil Ojos de la Noche, també vas crear un segell, què t’ha suposat fundar Fénix Books?
Fénix Books m’ha suposat tant una sèrie d’alegries com maldecaps. Els maldecaps venen associats en l’àmbit burocràtic i administratiu per fundar un segell editorial, però les alegries han suposat que he portat a terme un projecte que va nàixer en 2023, que va ser quan va eixir a la llum, però que ja portava un parell d’anys amb la idea d’escriure un llibre de relats. No sabia exactament què anava a ser, però tenia un parell de contes al meu cap que volia plasmar. En un principi, anava a ser només un llibre de relats, però després es va convertir en un projecte més ambiciós, ja que la idea final és desenvolupar una sèrie de llibres i que tots estos contes succeïsquen en el mateix univers.
Los Mil Ojos de la Noche és el primer llibre de narrativa que has publicat, com ha sigut la transició des de les arts gràfiques al relat?
La transició ha sigut un pas natural, perquè sempre havia estat interessat i m’havia cridat l’atenció escriure. De fet, quan tenia 18 anys i anava a inscriure’m a la carrera universitària, tenia pensat cursar Publicitat, perquè volia escriure els guions dels anuncis de la televisió. No obstant això, vaig acabar decantant-me per Belles Arts, que és un àmbit més visual i tinc una manera de narrar molt visual, molt escenogràfica per dir-ho d’alguna manera. Això per al món del còmic funciona molt bé, perquè com a guionista he d’estar pensant en imatges i tinc una concepció de les històries més d’escenes que de lletres al meu cap. Això m’és útil i crec que traduir eixa manera d’imaginar al text dur i ser més incisiu a l’hora d’escriure el que estic veient al meu cap ha sigut un pas natural. Al principi sí que has de canviar un poc la teua manera de treballar o la teua manera de traduir eixes imatges a lletres, però de seguida t’acostumes.
Has condensat diferents històries en una antologia, per què vas optar per escriure-les en el subgènere de relat?
Això es deu al fet que des de xicotet sempre he llegit molts llibres de fantasia i sí que és veritat que tinc la sensació, però això és un prejudici meu, que no sé fins a quin punt funcionen totes les històries dins de la novel·la gràfica o el còmic. És a dir, si et fixes, la fantasia més pura que tots podem identificar com El Senyor dels Anells o Narnia no té tanta repercussió dins del món del còmic. A més, he començat la meua carrera com a guionista de còmic, però, respecte a estes històries, vaig pensar que el públic les anava a acceptar millor si anaren de literatura a l’ús i a part volia també formar part d’alguna manera d’eixe univers d’autors de fantasia que han escrit les seues històries en el format tradicional del llibre i que estan inclosos en eixa llista. Em feia il·lusió per l’afecte que li tinc al gènere, perquè de xicotet va ser el que més vaig llegir: un dia vaig llegir El hobbit i després vaig començar a buscar més autors.
Algunes històries estan ambientades en un entorn marítim, es deu a algun motiu especial?
Visc a Benicàssim, que és un poble de la costa de la província de Castelló, i no sóc una persona que tinga coneixements de navegació, però sí he tingut la mar present durant molts anys en la meua vida i crec que em suscita tanta tranquil·litat com inquietud. Record quan vivia a l’estranger, perquè vaig estar deu anys a Alemanya, i el fet de no ser capaç de veure un horitzó que em genere eixa sensació d’amplitud i de via de fugida, era dur. A més, s’afirma que enfrontar-se a l’horitzó de la mar dóna una sensació de tranquil·litat. No obstant això, al mateix temps, les històries que he escrit són inquietants o la mar no es presenta com eixe element pacificador, sinó que és un element més tenebrós. Escriure sobre la mar m’agrada per la seua amplitud i profunditat, perquè caben moltes coses i et dóna la possibilitat de jugar amb el misteri, que és el més interessant que pots fer dins del món de la fantasia. No mostrar del tot és un dels recursos que millor funciona per a fer por. Jo recorde que una de les coses més inquietants de la mar és veure l’aleta del tauró sense veure’l complet, però només veient un tros de l’animal ja estàs en alerta i tensió i crec que això és el que t’oferix escriure sobre la mar. En este sentit, és el lector el que s’encarrega d’emplenar els buits i ho fa millor que l’escriptor.
En la majoria dels relats el conflicte es basa en el tema del poder, per què?
Perquè crec que la cerca de poder és intrínseca a la naturalesa humana. És una cosa que al final crec que tots, d’alguna manera, abusem o som sotmesos al poder. Potser ho fem més conscient o inconscientment, però tots patim o abusem del poder que tenim sobre altres persones. Em semblava un tema molt recurrent en el dia a dia tant en allò quotidià com a gran escala. En eixe sentit, només cal veure les notícies. Jo volia tractar temes més universals i adornar-los amb fantasia, tampoc m’interessava que fora fantasia cent per cent. Volia que hi haguera màgia, una idiosincràsia pròpia del gènere, però també que l’argument poguera servir per a una història de ficció fora del gènere, encara que volia adornar la història amb elements fantàstics.
El títol de l’antologia reflexa un dels relats, què et va motivar a triar-lo?
‘Los Mil Ojos de la Noche’ feia referència a eixa capacitat que té una de les protagonistes del relat de ser capaç d’espiar a les persones i eixe poder es magnifica de la nit. Això es deu al fet que se’m va ocórrer un personatge que fora capaç de tindre molta informació i que amb eixa informació es convertira en un personatge poderós. Això representa un moment de l’actualitat en el qual a través de les càmeres, dels micròfons, etcètera, estem certament vigilats o es pot extraure informació de nosaltres amb una certa facilitat amb la tecnologia que manegem hui dia, que és un element de poder que es pot usar com a societat o en l’àmbit individual. Volia fer un personatge que tinguera molt poder, però que fora subtil, i el poder d’este personatge del relat em semblava un poder molt gran sabent que és subtil, precisament pot tindre mil ulls.
L’univers on discorren els relats està molt detallat, com va ser el seu procés de creació?
Això també és una cosa que m’ha acompanyat des de fa molts anys. A mi sempre m’han agradat els mapes, sobretot els antics. Quan al principi la idea era escriure només cinc relats i que tots ocorregueren dins del mateix univers, eixa regió va començar a créixer, perquè vaig començar a pensar com podria ser l’ambientació, la gent, les creences, la mitologia… Al principi em va desbordar perquè vaig pensar que si només anava a fer cinc relats per a què expandir tant eixe univers, però a mesura que anava escrivint-lo em vaig adonar del potencial que tenia este projecte per a fer com el que van dur a terme en el seu moment Warhammer o les cartes Magic. Ja existixen precedents així: segells editorials que han anat ampliant el seu univers i comptant les particularitats d’estos llocs. Sempre m’han agradat els mapes i el lore (folklore d’un joc), de fet em comprava alguns jocs només per llegir el context dels seus mons. Això m’ha influït molt a l’hora de decidir fer este univers.
Quan està previst que isca a la venda el segon volum dels contes del Fènix?
Ara mateix tinc escrits dos relats, que ja estan acabats, i estic escrivint el tercer, que és un relat un poc influenciat pel món de la cavalleria, Em quedarien altres dos per escriure i a partir d’ací hi hauria correccions, parlar amb un il·lustrador per a la portada i posar-se a mans a l’obra. La idea, si tot ix bé, seria publicar-ho per a aquestes dates de l’any que ve o sinó per a tardor de 2025. Les històries són majorment autoconclusivas, però cal destacar que Burdana serà dels pocs personatges que repetiran. Alguns tornaran a aparéixer, perquè al ser un món molt marítim, tindre un personatge que siga una marinera, una espècie de pseudopirata, em dóna peu al fet que puga visitar molts altres llocs. També estic duent a terme amb el meu soci del segell una plataforma en la qual el lector podrà accedir a contingut gratuït per a conéixer més sobre les històries i l’univers en el qual es desenvolupen.
