J. Javier Arnau: «Tinc escrita la segona part de ‘El dios elefante’ i estic amb la tercera»

L’escriptor té planejat estrenar més projectes enguany

Sara Carlos/ Port de Sagunt 23.04.2024 | 9:30

J. Javier Arnau
J. Javier Arnau, autor de El dios elefante. Chaugnar Faugn. ADEM

J. Javier Arnau és un escriptor de Port de Sagunt que ha col·laborat en antologies i en revistes, a més d’escriure poesia, ressenyes i novel·les. És editor en la revista Planetas Prohibidos i ha guanyat diversos premis. Ara, J. Javier Arnau es troba immers en una història de gènere fantàstic que ha rescatat d’una xicoteta mostra que va publicar en 2020.

Tens una llarga experiència en el món literari com a escriptor, jurat, guanyador de concursos, què suposa esta novel·la en la teua carrera?

Esta novel·la concretament ha suposat llevar-me un pes de damunt, perquè tenia la seua ‘novel·la mare’, que hauria d’haver eixit en 2020 en una sèrie anomenada Amenaces. L’anàvem a fer entre sis escriptors amb una història conjunta. Anava a eixir en el 2020, però va eixir una altra retocada per problemes d’última hora i esta es va quedar en el tinter. Va arribar la pandèmia i es va ajornar, però em sabia greu deixar-la i l’he poguda traure enguany.

En una entrevista vàres comentar que estàs més còmode escrivint textos curts, com ha sigut l’experiència d’escriure este llibre?

Este i qualsevol llibre me’ls prenc com a capítols curts en comptes de tindre el llibre preparat de principi a fi. És a dir, vaig escrivint textos curts i després els he d’unir i donar-li l’estructura perquè siga tot seguit. M’ho prenc com si fora escriure relats i depén quant vull escriure cada dia, perquè no tinc organitzat escriure un número de paraules cada dia.

El dios elefante, Chaugnar Faugn és la història original de El robo de las reliquias, de la sèrie Amenazas que has indicat, l’has modificada per a esta versió íntegra?

D’esta novel·la, encara que jo era del consell editor d’eixa col·lecció, vaig dissenyar el logotip, el nom, vaig crear tres dels personatges, a més de contribuir en els altres tres, i a part vàrem fer una bíblia per a la sèrie amb guions, normes, etcètera, perquè no fora exactament igual he canviat un nom i un sobrenom. A més, en lloc de ser un vampir és un strogi, encara que les novel·les són totalment diferents.

El procés de publicació de la teua novel·la va ser molt ràpid. T’havies plantejat enviar-la a altres editorials o seguir altres vies d’edició?

L’havia enviada a un parell d’editorials, però tampoc tenia molta pressa, pel tema de la sèrie Amenazas i em sabia greu. Li ho vaig dir a l’editor: «Cal donar-li eixida, perquè és una novel·la independent». Aleshores, va arribar un moment que em vaig dir que havia de fer alguna cosa amb ella. Així que la vaig enviar un dijous, el divendres em van contestar, em vaig cerciorar que no fora autoedició i vaig signar el contracte.

L’obra se situa a la Comunitat Valenciana i mostra llocs i tresors que esta conté, com ha sigut el procés de documentació que has seguit per a escriure-la?

No vaig fer una documentació de ficar-me en arxius o anar-me a la Catedral… Per a això, tire de llibres que tinc d’història i també d’internet. Per exemple, si tinc una idea en la qual he d’analitzar del poble jueu, de la Càbala de Sefarad, busque enllaços i pàgines d’internet que m’interessen.

El final de la novel·la suggerix que la història pot continuar, hi haurà una segona part?

És autoconclusiva, però dona peu a continuacions. Quan vaig fer la presentació al gener els lectors em van donar la seua opinió i em deien que no podia acabar així. Tinc escrita la segona part de El dios elefante i estic amb la tercera. Com tenia tota la sèrie d’idees de Amenazas, vaig començar amb els déus primigenis, amb les relíquies que salen en aquesta primera, el poble jueu i la Càbala de Sefarad. La segona la vaig escriure en dues setmanes i tenia eixe cúmul de tota la informació. De fet, vaig enviar a dues persones de confiança la segona part i van dir: «Ja et val, no es pot quedar així».

Enguany ve carregat de projectes literaris, tens planejat publicar El Caminante: la leyenda del bardo inmortal, amb el teu germà Carlos Arnau, i un llibre de relats curts amb William E. Fleming, quan eixiran a la venda?

En teoria El Caminante està signat igual que El robo de las reliquias de 2020. Eixe i el de microrelats estan signats, El Caminante haurà d’eixir ja i, si este es publica ara, el de relats curts eixiria a final d’any, segons m’ha dit l’editor.

Tens més projectes literaris per a enguany?

Tard o d’hora deixaré que esta sèrie es muiga, trauré la segona part de El dios elefante, però no sé on la publicaré encara, i sinó en Amazon o Lektu, o en alguna d’estes plataformes.

¿Qué opinas?