Tessa C. Martín volia plasmar en Y sí, te quiero una protagonista imperfecta
Sara Carlos/Alzira 21.04.2020 | 11:23
Tessa C. Martín va nàixer a Alzira en 1978. Va escriure la seua primera novel·la romàntica als onze anys, la qual es titulava Lazos Rosa i va participar amb diversos relats i poemes en la revista del seu institut, però va deixar la seua faceta d’escriptora durant uns anys per a dedicar-se a la seua carrera musical. Després del naixement del seu segon fill va tornar a escriure i al març de 2014 va publicar per primera vegada. Des d’aleshores Martín no ha deixat de crear noves històries que enamoren a cadascun dels seus lectors.
D’on va sorgir la seua afició per l’escriptura?
De la lectura, perquè jo llegia molt i escrivia alguns contes per a la revista del col·legi. No obstant això, la meua afició és una altra, perquè sóc professora de Música i em vaig dedicar a estudiar la meua professió fins que més tard, mitjançant la lectura i per una sèrie de circumstàncies per les quals vaig haver de deixar el meu treball al conservatori, vaig decidir reprendre la meua afició per l’escriptura i vaig començar a escriure una novel·la romàntica.
Quins reptes li va suposar tornar a escriure?
Sobretot alçar-me, perquè ho vaig reprendre després que nasquera el meu fill xicotet. Va haver complicacions en el part i no sabíem si el xiquet estaria bé o no, per la qual cosa vam estar un any anant al metge i fent-li proves neurològiques. Va ser una manera d’evadir-me. Vaig escriure Lo que sea, pero contigo perquè la meua ment deixara de pensar en la salut del meu fill i poder relaxar-me. A més, ho vaig fer sense cap intenció de publicar-la, simplement per desfogar-me. No obstant això, la van llegir diverses amigues i companyes del col·legi, que em van dir que era molt interessant i em van animar a publicar-la.
«Em va paréixer un repte plasmar en el meu últim llibre una persona com en la primera que vaig escriure, és a dir, que no fóra perfecta»
En 2016 va publicar, junt amb tres autores més, Calendar. Cuatro estaciones para el amor, que va constituir els seus primers passos en la novel·la històrica i l’autopublicació, com va ser aquesta experiència?
Va ser un poc complicada. Jo venia de publicar amb editorials i en elles tens informació sobre les vendes o ingressos que puga generar eixa novel·la cada quatre mesos o anualment. No obstant això, en publicar-ho amb tres companyes més, tampoc vaig tindre control sobre ella, perquè només una té accés al compte d’Amazon per a veure les vendes i les regalies. Va ser una experiència diferent, però no va fer que em decantara per l’autopublicació, encara que vaig provar aquesta via perquè m’havia desencantat un poc amb les editorials amb què estava treballant.
En la seua última novel·la, Y sí, te quiero la protagonista patix un trastorn d’ansietat generalitzada, què li ha aportat escriure sobre aquest personatge?
Llig molt i, sobretot en les novel·les romàntiques, pareix que les protagonistes siguen totes perfectes i no tinguen cap problema. Em va paréixer un repte plasmar en el meu últim llibre una persona com en la primera que vaig escriure, és a dir, que no fóra perfecta. A més, l’ansietat la patix molta gent, com jo mateixa, per la qual cosa vaig creure que era interessant tractar-ho des d’eixe punt de vista i que podria arribar a molts lectors, inclús aconseguint que alguns d’ells es sentiren identificats, que és el que sempre intente a les meues novel·les.
Està en la llista top 100 del gènere Romàntic d’Amazon amb Y sí, te quiero esperava aquesta repercussió?
Mai t’ho esperes. Quan publiques una novel·la no saps si ho fas en el moment adequat o si la gent va a llegir-la. De manera que quan et col·loques en el top 100 és una alegria molt gran. Totes les que he publicat han estat en la llista. En Y sí, te quiero ha arribat a estar en el segon lloc, però Te regalaré pensamientos i Palabra de McKenzie, amb la que vaig guanyar el Premio a Mejor Romance Histórico Nacional en 2017, vaig estar en el número u.
Tessa C. Martín va guanyar el Premio a Mejor Romance Histórico Nacional dels Premios Rincón Romántico en 2017 amb Palabra de Mckenzie
Les seues obres estan ambientades en diferents espais, els ha visitat tots?
Londres no, però per a Palabra de McKenzie vaig viatjar a Escòcia i vaig estar en el castell dels protagonistes, on vaig contrastar algunes dades que ja tenia. En l’última novel·la no es diu on és, però vaig estar a Alarcón (Castilla-La Mancha) i em vaig basar molt en ell per a descriure el poble que apareix en la història. No dic on és perquè m’agradava la idea que la gent que el llija senta que pot trobar-se un lloc molt paregut prop d’ells.
Quan es disposa a escriure, ho fa directament o es prepara algun esquema previ?
Sóc de les dues, perquè sé d’on ixc, per on he de passar i on he d’arribar. No obstant això, de vegades les circumstàncies o els personatges mateixos et porten per llocs diferents que no tenies plantetjat anar. Si durant el trajecte sorgeix algun element que em fa pensar que és millor anar per eixe camí que per l’altre, decidisc prendre’l.
Acaba les seues obres invitant el lector amb una pregunta retòrica a «seguir somiant» amb les seues històries, com va sorgir aquest lema?
Per a mi escriure és això, tindre un somni bonic que quan acaba et deixa un somriure als llavis. En una novel·la romàntica succeïx exactament el mateix, perquè l’important és que quan l’acabes tingues una sensació satisfactòria, que somrigues i que durant el temps que has estat llegint-la sigues conscient que has tingut moments bonics.
Té alguna història que sempre haja volgut escriure i encara no ho haja fet?
De moment no. Tinc una història que la vaig començar fa uns tres o quatre anys, però que encara no crec que siga el moment de publicar-la, perquè pense que hi ha alguna cosa en ella que no acaba d’agradar-me i no he descobert encara què és. Sempre em succeïx que la comence, la revise i reescric escenes, però continua havent alguna cosa que em falta. Mentrestant, em vénen altres històries a la ment, que va ser el que va passar amb Y sí, te quiero. De manera que, quan tinc un projecte entre mans, però em sorgix una altra novel·la i veig que té potencial, deixe el que estava fent i escric la nova, perquè pense que puc escriure-la tota seguida i que és el seu moment.
