El tercer lliurament d’Inmemorian se es publicarà previsiblement en 2024
Sara Carlos / Villena 28.04.2023 | 16:15
Ismael Santiago Rubio tenia un propòsit: finalitzar El caso de los cerebros inservibles abans de l’arribada de la seua esperada filla. Per això, va haver d’acabar la novel·la en cinc mesos per poder tindre temps de revisar-la i fer-li les correccions oportunes. Esta obra entrellaça més trames que l’anterior i posa al prestigiós Ron Blake en una situació que li fa dubtar a sí mateix de la seua vàlua com a detective.
El caso de los cerebros inservibles té un cas que posa a Ron Blake contra les cordes, com va sorgir aquesta segona part de Inmemorian?
Sorgeix de la necessitat de crear un cas policial més complex que en la primera part, perquè en la seua antecessora el que feia era una cosa nova per als meus lectors acostumats més a la ciència-ficció i concorde a eixa trama principal de Inmemorian. La meua saga al final es converteix en una saga policíaca-ciència-ficció-novel·la negra. El que volia era continuar explotant i cada vegada avançar més dins de la novel·la criminal mesclada amb ciència-ficció i volia fer un cas més complex. Vaig tindre clar des del principi que volia fer una cosa fins i tot més difícil, per un altre llibre que estava llegint per eixa etapa i que em va agradar com entrellaçava dos casos al mateix temps. Ha sigut tot un repte per a mi portar dos casos alhora.
Quan vàres començar a escriure Inmemorian, tenies tota la història planejada, hi ha hagut canvis en la planificació de la mateixa durant aquest temps?
Tenia planejat tot el referent al detectiu, els seus orígens, el seu camí i on acaba, però, per exemple, els casos de la segona novel·la no els tenia planejats quan vaig escriure el primer llibre. Fins i tot el cas de la tercera part tampoc està acabat de perfilar. Els casos sí que van sorgint conforme comence la novel·la, però sí que hi ha un fil conductor que està tot planejat respecte al personatge principal.
Per què vàres decidir canviar el personatge de l’oncle Sebastian pel de la tia Margaret en aquest segon llibre?
No ho vaig decidir canviar jo. Quan van tornar a editar el llibre (després del guanyar el Premi Literari Amazon 2019), va ser un dels canvis que em van proposar. La veritat és que al principi tot el món és reticent a canviar alguna cosa que ha creat, en aquest cas el segon o tercer personatge més important de la història. No obstant això, donant-li voltes vaig veure que podia guanyar profunditat. Així que la primera part, en eixa nova edició, ja ha estat acompanyada de Margaret. Sebastian va ser en els primers lectors, ja que Amazon Public va tindre una idea que va aportar a la història i no tindria sentit tornar a això d’abans.
Ha tingut tanta repercussió esta segona novel·la com ho va tindre la primera?
No acaba d’agafar el vol. Crec que es deu a la portada, perquè sembla ser que el públic al veure-la no la identifica com la segona part de Inmemorian. A més, també falta una anotació en el primer llibre indicant que la història segueix. Per això, ja estic treballant a canviar ixos aspectes d’edició i promoció.
Estem en l’equador de la saga, quan estarà a la venda la següent part?
La meua intenció és que enguany ixca una preqüela, que serà una història curta en comparació amb les altres, perquè és una història que enllaça i t’ensenya els inicis de Inmemorian. Així que la tercera part eixiria durant 2024 i respecte al quart lliurament, que ja seria el cinqué, el publicaria a l’any següent si tot va bé. Amb un llibre per any em trobe còmode.
Vàres escriure l’assaig Així vaig guanyar el premi Literari, veurem més assajos?
No tinc previst publicar més assajos, encara que vaig estar un temps, fa al voltant de mig any, estudiant la possibilitat d’oferir uns assajos d’una altra branca que m’encanta des de menut, que és la ciència de la concepció de l’univers des d’una perspectiva científica. No obstant això, he hagut d’apartar-ho per donar prioritat a la saga de Inmemorian.
En la nostra anterior entrevista parlàrem de l’autopublicació, continues mantenint la mateixa opinió sobre ella?
Sí, hauria d’haver una molt bona oferta sobre la taula per canviar i ho faria de manera puntual i intentant canviar alguna cosa que apareix en tots els contractes editorials, que són les dues clàusules que estipulen l’obligació de mostrar-li a l’editorial tot el que escrius abans de publicar-ho o ensenyar-ho, per decidir si ho volen publicar o no. Es queden el manuscrit durant un temps, que sol ser uns sis mesos, i això et paralitza el ritme de publicació. A més, si finalment no volgueres publicar amb ells, si et diuen que sí, has d’acceptar-ho.