Casablanca sin Bogart, el preu de la originalitat

La perseverança de complir els objectius es troba molt present en els personatges

Sara Carlos / Novelda (Alacant) 10.10.2021 | 10:14

  • Títol: Casablanca sin Bogart
  • Autora: Ana Durá Gómez
  • Edició: Editorial Titanium
  • Data de publicació: 2021
  • Número de pàgines: 202
Portada del libro de Ana Durá
Portada del libre d’Ana Durá. Sara Carlos

En un món que aparentment no queden històries noves per explicar, quina és la solució per ser escriptor? Un jove que vol crear el seu propi llibre; una mare que vol un «futur millor» per al seu fill; un escriptor peculiar i més personatges constitueixen la novel·la Casablanca sin Bogart, d’Ana Durá Gómez.

L’escriptora fa una crítica a través de la seua novel·la al sector literari, en el qual plasma la repetició de les fórmules literàries que tenen èxit, d’ací el títol de l’obra, i de la dificultat que té l’escriptor de viure completament del seu treball. I és que en l’univers que es planteja a la novel·la, escriure s’ha tornat un acte de rebel·lia.

«Ell era feliç escrivint, però sa mare ho era pensant que el seu fill s’havia reconciliat amb la realitat i ja no ho feia»

Casablanca sin Bogart de Ana Durá

L’obra mostra com la dificultat de crear una obra original i la frustració que experimenta l’escriptor quan, després tot l’esforç invertit, li diuen que no ho és.

De fet, la necessitat imperant que té un dels personatges de realitzar l’acte d’escriure el porta a plantejar-se cometre delictes per tal que el tanquen a la presó, seguint els passos de grans escriptors.

«—¿Diu vosté  què és escriptor? —aventurà ella com qui està de safari en plena urbs, i es troba amb el més exòtic del món; un animal en extinció o, el que és el mateix, un escriptor—. Però si ja no hi han…»

Casablanca sin Bogart de Ana Durá

La perseverança de complir els objectius es troba molt present en els personatges. Un d’ells, que ha aconseguit complir el seu somni d’escriptor és conscient que dedicar-s’hi no és tan grat com ell voldria, ja que en la realitat on viu no existeix l’originalitat com a tal, sinó una espècie de pseudoriginalidad que consisteix en crear el que ningú ha fet, encara que això signifique escriure obres soporíferes i carents d’emoció.

Casablanca sin Bogart porta a reflexionar sobre tot això: l’originalitat, la vocació, el difícil que és destacar en un món on tots fan el mateix… I sobretot, els escrúpols i principis que tenen les persones respecte a la seua vocació.


¿Qué opinas?