«La principal dificultat d’escriure un relat és que se me’n va la història per tots els costats»

Sheila Navalón ha guanyat cinc concursos d’escriptura des que tenia 12 anys

Sara Carlos/Nules 14.04.2020 | 12:11

Sheila Navalón Esbri
Sheila Navalón Esbri, autora de De la Muerte y la Última Sopa, relat de la antologia De matar también se sale. Sheila Navalón

.

Sheila Navalón Esbri, oriünda de Nules (Castelló), ha publicat el seu primer relat, De la Muerte y la última sopa, en l’antologia De matar también se sale. Navalón, que ha estudiat Publicitat i Relacions Públiques i actualment està cursant el Grau en Comunicació Audiovisual, va descobrir la seua passió per escriure quan era menuda i, des d’aleshores, els seus treballs han sigut reconeguts en diversos concursos literaris.

.

.

.

.

Quan va decidir convertir-se en escriptora?

Vaig començar a escriure als dotze anys i als tretze vaig presentar el meu primer relat a un certamen de Literatura que se celebrava a Nules, el qual estava dirigit a joves. Aquell any vaig guanyar el concurs i al següent, que em vaig tornar a presentar, també vaig guanyar. He escrit històries més llargues, que no m’ha abellit publicar-les, però els relats sí que m’agrada compartir-los, ja siga en certàmens o pujar-los a plataformes on la gent els puga llegir.

És escriptora de brúixola, que escriu sense esquemes, o de mapa, que elabora una escaleta prèvia per desenvolupar una història?

De brúixola. He intentat ser de mapa, però no puc. Malgrat fer-me guions, una vegada em pose a escriure dic: «I si la història va per ací?», de manera que acabe per rebutjar-los completament. També és cert que gaudisc més sent brúixola, perquè els problemes dels personatges acaben sent els meus i visc més la història així que si sabera el que va a passar.

Ha guanyat cinc concursos d’escriptura, què li va impulsar a presentar-se al primer d’ells?

Vaig començar a escriure i ma mare em va dir que havia vist anunciat el concurs, per si em volia presentar. Durant eixe temps escrivia històries llargues i vaig decidir intentar-ho, perquè el relat em permet, com és una extensió molt acotada, innovar molt en l’estil d’escriptura i practicar-lo. Va eixir bé i a partir d’aquell moment vaig continuar presentant textos, perquè vaig veure que a la gent li agradava i això m’emocionava.

«El relat em permet, com és una extensió molt acotada, innovar molt en l’estil d’escriptura i practicar-lo»

.

A més de la comoditat que li dóna l’extensió del relat, com ha comentat, quines altres avantatges té aquest format?

Et permet molt treballar la veu dels personatges; la narració, tant en primera com en tercera persona; sintetitzar moltíssim la informació i aprendre a explicar-la, perquè siga interessant i no avorrisca en cap moment al lector. A mi, allò que més m’agrada és treballar la veu dels protagonistes i innovar. Per exemple, normalment jo escric fantasia i ciència-ficció, però també m’agrada fer relats contemporanis i de thriller.

La premissa de l’antologia De matar también se sale era que el protagonista deixara de ser un assassí, com es va inspirar per portar a terme aquest relat?

Tenia la idea pensada, perquè se’m va ocórrer un any abans que començara la convocatòria de l’antologia. Havia imaginat que la Mort podria ser diverses germanes i que cadascuna s’emportara un tipus de persona, és a dir, Estupidesa matava a aquells que fan estupideses i Violenta als que moren de forma violenta. El que passa és que tenia la veu de la protagonista i més o menys els personatges, però encara em faltava la trama. De manera que quan em vaig trobar amb aquesta convocatòria em va paréixer molt interessant la idea de la Mort intentant no matar a ningú i a partir d’ací vaig començar a escriure aquest relat.

Li va afegir un toc d’humor a la història, com influeix aquest recurs en el lector?

Crec que atrau, perquè la Mort no sol associar-se amb l’humor. La primera frase del relat és: «Recolecte idiotes, idiotes exclusivament». D’aquesta manera em crea unes expectatives que vaig a passar-ho bé escrivint sobre una qüestió que normalment a la gent no li agrada parlar o li fa por. Al principi em sentia insegura per això, però una vegada em vaig posar a escriure vaig acabar el relat ràpidament i crec que a la gent li va agradar que tractara el tema des d’una altra perspectiva.

«Em costa molt tallar la història perquè càpiga en un relat breu»

.

Quines dificultats es presenten a l’hora d’escriure un relat?

La principal dificultat és que se me’n va la història per tots els costats, perquè vull fer-la més llarga per donar-li més contingut i més món. Em costa molt tallar la història perquè càpiga en un relat breu i sempre m’he de reprimir per a no allargant-la, per la qual cosa és molt difícil per a mi escriure textos curts.

Està preparant alguna obra nova per a presentar-se pròximament a un concurs?

Sí. De fet, fa uns dies em van sel·leccionar un altre dels meus relats en una antologia de retelling que s’anomena Érase otra vez villanos i també es publicarà un altre en l’Editorial Cerbero anomenat Hasta que la muerte nos vuelva a unir, que és de Realisme Màgic.


One Comment on “«La principal dificultat d’escriure un relat és que se me’n va la història per tots els costats»”

¿Qué opinas?