Jose Sanchis: «Amb el relat vaig fer un xicotet homenatge a Lovecraft»

L’autor de La Caja ha iniciat la revista Bungaku durant el confinamiento

Sara Carlos/Vila-Real 28.05.2020 | 12:42

Jose Sanchis
Jose Sanchis, autor de La Caja. Jose Sanchis

L’escriptor Jose Sanchis Mezquita, afincat a Vila-Real, està diplomat en Magisteri i és tècnic especialista en Delineació d’Edificis i Obres. Des de menut li encantava llegir històries d’aventura, misteri i fantasia i ara és ell qui les escriu. En 2017 va rebre el tercer premi del I Certament de Relat Breu de Casal Popular amb Vull-T i el 2019 va guanyar el concurs amb el seu relat curt Res de 9. Sanchis té experiència com a col·laborador en diverses revistes i ara ha decidit posar en pràctica aquests coneixements dirigint la seua, que publicarà trimestralment i el primer número conté el seu relat La Caja.

Què li va inspirar a escriure La Caja?

La Caja va sorgir com a resultat d’un exercici d’un taller literari en el qual estava participant. Una de les propostes que ens van fer va ser escriure sobre una caixa sense dir aquest objecte, de manera que se me’n va anar passant una idea primigènia d’aquest relat. M’havia de cenyir a un nombre determinat de paraules, que més tard vaig ampliar, i amb el relat vaig fer un xicotet homenatge a Lovecraft, perquè el personatge es diu com ell i els llocs que apareixen són la seva població natal i la universitat on va estudiar.

Quant de temps va dedicar a idear i plasmar aquest relat?

Exactament no ho sé, perquè va tenir dues parts. Per als tallers sempre tenim 15 dies, de manera que, des que vaig rebre la proposta fins que vaig lliurar la primera part, segur que van passar aquests dies. Amb l’ampliació vaig estar una mica més de temps, gairebé un mes més tractant de donar-li aquesta forma definitiva que té ara, tal com apareix a la revista Bungaku.

La Caja ha sigut publicat en altres mitjans, per què va decidir incloure-la en el primer número de la seua revista?

Quan vaig idear crear la revista, volia fer-la sobre coses frikis i que hi hagueren també relats de tot tipus. Com al principi no sabia si algú voldria col·laborar en la realització de la revista vaig incloure el meu relat i finalment també va participar més gent.

Dirigeix ​​i maqueta Bungaku, què li ha impulsat a dur a terme aquesta iniciativa?

Sobretot el confinament, perquè estar així és un moment en el qual jo crec que la gent trau més la seua creativitat i tracta d’expressar-se. Havia acabat d’escriure una novel·la i l’havia entregat a l’editor, pel que em preguntava a mi mateix què anava a fer ara. Com que no m’abellia ficar-me de ple en una altra vaig pensar en provar a veure com s’em donava maquetar una revista, de manera que primer vaig aprendre a utilitzar el programa de maquetació, que no sabia, i a poc a poc vaig anar fent proves fins que em vaig decidir a fer-la. De manera que em vaig posar en contacte amb gent per veure si estaven interessats a participar i a poc a poc va anar prenent cos, fins que vaig tindre unes quantes seccions que tractaven prou àmbits del tema friki i vam decidir treure aquest primer número.

Anteriorment es va encarregar d’una secció de la revista OCI, ¿com porta el bot a dirigir una completa?

És prou més caòtic i hi ha més aspectes a tindre en compte, perquè entre que t’ho envien, el revises, les dates de lliurament… Tot aquest tipus de coses és d’una altra manera. Abans, quan col·laborava en l’altra revista, feia ressenyes de llibres o entrevistes i me les preparava, de manera que sempre tenia material de sobres quan arribava la data de lliurament. Ací estic en l’altre extrem, que és en el d’estar perseguint als col·laboradors i insistir que m’ho envíen per traure el número, però està sent una experiència molt bonica i estic molt content.

Ha escrit novel·les i ha participat en antologies, quin és el format amb el qual se sent més còmode a l’escriure?

M’agrada escriure relats perquè em costa acabar les novel·les. Sóc un escriptor bastant lent, pel que jo crec que estaria a mig camí entre novel·la i relat, és a dir, amb una novel·la curta d’entre 20.000 i 30.000 paraules em menege prou bé. Una vegada passe les 30.000 paraules ja s’em comença a complicar la cosa. Encara que normalment no solc arribar, en aquesta última que estic treballant per a l’editorial quasi arriba a les 100.000, aleshores aquesta sí que és més llarga. Però jo crec que en aquesta novel·la curta és en la que més coòmode em sent.

Es defineix com un escriptor de fantasia, però en la seua última novel·la va optar per iniciar-se al gènere negre, què li va portar a aquest canvi?

És més o menys com la de Ángeles masones, és una novel·la juvenil amb tocs de fantasia i misteri, que ja he enviat a l’editorial. La següent novel·la que em reclama és de tall fantàstic, és a dir, tipus fantasia èpica. Respecte a la que vaig escriure Juan el Gancho, de gènere negre, va ser perquè l’editorial Perica la Literaria va llançar un projecte que consistia en escriure una novel·la curta de 100 pàgines sobre gènere negre, amb l’excepció que era una edició limitada a 100 exemplars, de manera que tenia una idea al cap, va funcionar, la vaig presentar, els va agradar i la van publicar.

Contribuix a la continuitat de El lápiz mediterráneo amb la quantitat que consideres:

¿Qué opinas?