La Caja, la història de l’èxit

La tensió està present al llarg del relat i va augmentant segons avança el text

Sara Carlos/Vila-Real 16.05.2020 | 12:39

Un periodista es presenta a la cita amb un entrevistat, que per fi va a revelar el secret del seu èxit. Així comença el relat La Caja de Jose Sanchis Mezquita.

Sanchis no ha deixat res a l’atzar al seu relat. Exemple d’això és la descripció inicial que brinda l’autor de La Caja, ja que no es tracta només d’un reconeixement de l’univers del relat, sinó que aporta informació de tots dos protagonistes, ja que Patrick O’Brien posa de manifest les habilitats de la seua professió i, al mateix temps, ens transmet informació sobre l’altre personatge, Howard Phillips.

Així mateix, el relat suggereix ser un fragment d’una història més llarga, en el qual s’uneixen el passat, present i futur d’aquesta, aportant totes les claus necessàries al lector per atrapar-lo durant les escasses pàgines que li permitixen endinsar-se en la història de La Caja.

«El periodista mostró su mejor sonrisa, deseaba comenzar con buen pie»

Jose Sanchis, La Caja

La tensió no abandona en cap moment el relat, ja que aquesta va augmentant a mesura que avancen les línies del text.

L’autor deixa diverses incògnites sense resoldre com els motius de Phillips per concedir l’entrevista a O’Brien i els misteris que envolten a l’objecte principal de la història, entre d’altres.

«El comentario mordiente corroboró el anterior pensamiento de O’Brian»

Jose Sanchis, La Caja

I és que Jose Sanchis no ha deixat que l’atzar decidisca cap de les paraules que estan escrites al seu relat, ja que totes tenen pes en l’acció narrativa i transmeten aspectes concrets, ja siga dels personatges, de la història o de l’espai on es produeix, i fins i tot, en algunes ocasions, de tot a la vegada.

La Caja és un relat amè, que en només tres pàgines explica al lector una història que l’atrapa i el deixa amb aquest regustet de voler saber que succeirà a continuació, ja que el seu final obert suggereix tota una nova trama.