El pentágono, un descens a l’infern

L’intriga agumenta al llarg de la novel·la i manté en suspens al lector

Sara Carlos/ Benetússer 16.01.2021 | 11:30

  • Títol: El pentágono
  • Autora: Cristina Romero Santaisabel
  • Edició: Atlantis Ediciones Narrative Books
  • Data de publicació: abril 2020
  • Número de pàgines: 264
Portada del llibre de la escriptora Cristina Romero Santaisabel. Sara Carlos

Estàs tranquil·lament dormint, descansant per al dia que t’espera demà a l’institut, on eres una de les persones més populars, tens bons amics i, en general, tens una vida perfecta, quan de sobte apareix Joe Kingston i te la canvia per complet. Aquesta és una xicoteta síntesi del que li passa a Rob, el protagonista de El pentágono de l’escriptora Cristina Romero Santaisabel.

Xicoteta, per no dir diminuta síntesi, ja que el llibre conté moltes trames. L’autora té una forma característica de presentar als personatges que van apareixent en la novel·la. Primer es decanta per incloure intervencions de les noves veus que es manifesten en la història, despertant la curiositat del lector i mantenint-la fins al zenit per revelar la identitat del personatge que ha entrat en escena.

Aquest només és un dels aspectes amb els quals l’autora va generant l’intriga. Romero va deixant molles de pa durant tota la història mantenint en tot moment el misteri que envolta la trama de El pentágono.

«…pero algo lo hizo vacilar y cambiar su opinión por motivos que todavía no pueden explicarse»

El pentágono de Cristina Romero Santaisabel

De fet, el mateix narrador, que és omniscient, patenta el seu propi saber de l’univers i dels personatges de la trama de manera explícita, com en la cita anterior. És a dir, el narrador actua com el progenitor del lector, com si fos un xiquet impacient a qui se li ha de dir que ha d’esperar per a eixir a jugar al carrer.

A més a més, l’humor és un recurs habitual en El pentágono, on es plasma en xicotetes dosis i en moments oportuns. Passa el mateix amb la intertextualitat, exemple d’això és Divina comèdia de Dante Alighieri, en la qual l’autora es basa per descriure l’infern que apareix en la novel·la.

«Hay que socializar con el mundo, pero a veces estar solo es necesario para conocernos a nosotros mismos y averiguar cómo somos realmente»

El pentágono de Cristina Romero Santaisabel

El pentágono és un llibre per a submergir-se en el més temible dels inferns: els canvis radicals que es produeixen a la vida i que cal afrontar perquè no hi ha altra alternativa per ajudar a les persones estimades.

Contribuix a la continuitat de El lápiz mediterráneo amb la quantitat que consideres:

One Comment on “El pentágono, un descens a l’infern”

¿Qué opinas?