Eloy Cánovas: «Tinc un llibre acabat, però no sent que siga el moment de publicar-lo»

El poeta explica que hi han editorials que es fixen en els seguidors que té l’autor

Sara Carlos/Alacant 28.05.2020 | 12:18

Eloy Cánovas
Eloy Cánovas, poeta. Eloy Cánvoas

L’alacantí Eloy Cánovas escriu poesia i prosa poètica en el seu blog i xarxes socials, el compte d’Instagram del qual té quasi dotze mil seguidors. Li resta importància a la fama i considera que els seus versos agraden tant a la gent perquè ho transmet de manera senzilla i directa. I és que Cánovas escriu frases curtes, però contundents, que mesclen realitat i esperança.

Què li va impulsar a compartir la seua poesia per xarxes socials?

Principalment els missatges d’agraïment, perquè el primer impuls que et pot portar, passant l’ego, és la sensació o el sentiment que el que fas és útil.

Pels seguidors que té, és vosté un influencer, açò determina el seu treball?

Influïx, però no és important. El nombre de seguidors no significa qualitat i més hui en dia on pràcticament, si t’informes un poc, pots saber com comprar eixos seguidors. De cara a la societat sí que influïx. Hi ha editorials que tenen molt en compte el nombre de seguidors que tens i la teua activitat en les xarxes socials perquè et publiquen el teu llibre o no, però a l’ús, allò que realment és el valor, no influïx. És ací on observe que tots els meus seguidors són molt bons, inclús millors que a aquells a qui seguixen vint mil.

Què creu que provoca que els seus missatges li agraden al públic?

Crec que la poesia hui en dia està prou prostituïda. Considere que la poesia és com la filosofia: si no et convida a pensar és un simple aforisme. Pense que a la gent li agrada el que faig perquè ho dic d’una manera molt mundana. Faig una poesia simple, allunyada del romanticisme, perquè no em considere gens romàntic. Per tant, crec que simplement els agrada perquè parle des de la perspectiva d’una persona normal.

«La poesia és com la filosofia: si no et convida a pensar és un simple aforisme»

Després de diversos anys compartint la seua poesia a les xarxes socials i l’èxit que li aporta, s’ha plantejat en algun moment publicar un llibre?

Moltes vegades, però perquè una editorial publique el teu llibre hui en dia, tornant a la segona pregunta, té molt en compte el nombre de seguidors i la capacitat d’influència social, per la qual cosa no està a l’abast de tot el món. Tinc un llibre acabat, però no sent que siga el moment de publicar-lo, sobretot vull que siga autoeditat perquè hui en dia, en el moment que poses les teues idees a les xarxes socials deixen de ser teues. He pensat moltes vegades en publicar-lo, però crec que no és el moment ni tampoc que vaja a utilitzar bé els mitjans, per això, esperaré un temps més.

En una entrevista en 2017 assenyalava que la societat critica en xarxes socials a qui és diferent, continua pensant el mateix?

Sí, en xarxes socials i crec que en tot el món. Ser diferent o ser tu té un preu i et van a criticar igual. Com vivim en un món amb una falta d’autoestima brutal, la gent té la necessitat imperiosa de sentir-se acceptat i l’única manera en aquest món de comprar acceptació és venent-te, és a dir, no sent tu.

«La poesia està sent tan prostituïda que hui en dia el poeta no està molt definit a què se dedica»

Fa poc parlava en una de les seues imatges d’Instagram sobre la felicitat low cost que es mostra en xarxes socials, creu que ha augmentat aquest fenomen durant el període de quarantena?

Sí, perquè hi ha gent que té molta creativitat i li posa molt d’humor i fa memes. Però sí, la felicitat low cost que es promulga a les xarxes socials és perillosa, perquè eixa manera en què et diuen que mereixes ser feliç i que hauries de ser feliç per mitjà de totes eixes frases fetes que sempre són molt fàcils d’escriure creen frustració. Eixe tipus de psicologia, coaching o poesia de la felicitat, és nociu, perquè pareix que li diguen a una persona que està passant per un mal moment: «No eres feliç perquè no vols». Cada un passa els seus propis inferns i la felicitat de baix cost fa molt de mal i és una de les coses que no m’agraden de les xarxes socials.

La poesia no és el seu mitjà de vida, li agradaria viure del contingut que publica a les xarxes socials?

Treballe en logística des de fa vint anys i per sort no visc de la poesia, perquè això ha de ser dur i a hores d’ara crec que ningú viu d’ella. Em pareix impossible fer-ho amb la quantitat de competència que hi ha i, tornant a la pregunta d’abans, la poesia està sent tan prostituïda que hui en dia el poeta no està molt definit a què es dedica.

Durant els dies de confinament a causa de l’emergència sanitària per la Covid-19, ha escrit algun text que tinga previst publicar pròximament?

Sí, però ja hi ha molt en xarxes socials i a mi no m’agrada fer el que fa la gent. Sí que tinc pensat publicar alguna cosa, però vull donar-li una forma diferent i encara no tinc decidit quan ho faré.


¿Qué opinas?