El Saló del Còmic de València oferix una programació sobre el puixant còmic africà

Hi haurà dues exposicions inèdites a Espanya, la visita de quatre artistes africans i diverses xarrades
Cartel. Salón del Cóm de València

Sara Carlos/ València 27.02.2024 | 10:30

El Saló del Còmic de València ha preparat per a este cap de setmana, de l’1 al 3 de març, en Fira València una programació que comptarà amb dues exposicions inèdites a Espanya, la visita de quatre artistes africans, molts autors i diverses xarrades per a donar visibilitat al fenomen que recorre les plataformes de streaming internacionals i les editorials més comercials nord-americanes, que són les històries africanes creades per joves artistes africans que treballen tant en el camp del còmic com en el de l’animació.

L’artista, curadora i directora del festival de còmic Bilili BD (Congo), Joëlle Epée Mandengue, i els artistes ecuatoguineanos Nze Esono Ebale i Daniel Nsué visitaran el certamen amb motiu de les exposicions “Kubuni, narratives gràfiques de l’Àfrica”, un acostament a la vasta història i actualitat del còmic a Àfrica, i “Milang”, una mostra sobre el col·lectiu ecuatoguineano Hangart. A este grup s’unirà la pintora Bianca Nguema, d’origen ecuatoguineano i nascuda a Espanya, qui ha centrat el seu treball artístic en la representació del cos de la dona africana allunyant-se dels clixés i abraçant el poder dels cossos reals.

Estos convidats protagonitzaran durant el Saló dues taules redones, una sobre la situació actual del còmic a Àfrica i una altra sobre l’evolució de la representació i presència de la negritud en els còmics. Totes dues taules estaran presentades per Ken Province, gestor cultural, llibreter i figura destacada de la comunitat afrodescendent a la Comunitat Valenciana.

Dues exposicions: Kubuni i Milang (Històries)

«Kubuni, narratives gràfiques de l’Àfrica» és una mostra de la història del còmic en el continent africà que Joëlle Epée co-comissarià i Jean-Philippe Martin (Vaig citar de la BD) van organitzar per al Festival Internacional de la Historieta d’Angulema (França), considerat com l’esdeveniment de còmic més prestigiós d’Europa. Kubuni prové del swahili, conjunt de llengües bantús parlades en gran part de l’Àfrica subsahariana, i significa «creació imaginària». La mostra recorre la història de la narració gràfica els orígens de la qual se situen en ancestrals expressions gràfiques aparegudes en diferents llocs del continent i l’herència del qual es pot rastrejar fins a les obres dels artistes més joves de l’actualitat. En este recorregut, es troben exemples d’obres de més de 50 artistes que van de l’humor gràfic fins a sofisticats relats afro-futuristes. Un ampli ventall d’estils, veus i gèneres que acosten al públic al riquíssim patrimoni cultural que representa el còmic a Àfrica, indiquen des de l’organització del Saló del Còmic de València.

Per part seua, «Milang (Històries)» és una exposició col·lectiva de Studio Hangart, un dels col·lectius artístics dedicats al còmic a Guinea Equatorial. Es tracta d’un grup de joves artistes, apassionats del còmic en les fascinants aventures del qual unixen codis estètics i narratius contemporanis i juvenils amb elements de la cultura local tradicional. L’exposició ha sigut comissariada pel propi col·lectiu en col·laboració amb les Cases de Cultura d’Espanya en Bata i Malabo (Guinea Equatorial) per al Saló del Còmic de València.

Des de l’organització de l’esdeveniment expliquen que, amb estes accions, el Saló del Còmic de València posa el focus en un còmic que des d’Espanya sembla invisible, pese a l’impacte internacional que estan aconseguint artistes i estudis, les històries dels quals han arribat a grans plataformes audiovisuals i editorials de còmic. A més, també expressen: «Esta mirada es complementa amb l’atenció al cas de Guinea Equatorial, país al qual ens unix una llengua que ens permet acostar-nos de manera orgànica als seus còmics».

Totes dues accions s’han pogut dur a terme gràcies a la involucració i el suport de les Cases de Cultura d’Espanya en Bata i Malabo (Guinea Equatorial), així com de l’Institut Francés de València.

¿Qué opinas?