«Vull explicar els conflictes de la guerra d’una manera més senzilla per a que el missatge arribe als xiquets»

L’il·lustrador Ximo Abadía simplifica en el seu últim llibre l’absurd de la guerra

Sara Carlos/Benidorm 2.06.2020 | 12:00

Ximo Abadia
Ximo Abadia, autor de Boom: la guerra dels colors. Ximo Abadia

Ximo Abadia és un il·lustrador gràfic que va nàixer a Benidorm (València). Encara que sempre li havia agradat dibuixar, va optar en un primer moment per dedicar-se a l’Educació Física. No obstant això, la il·lustració s’ha convertit en el seu mitjà de vida actual, amb la qual crea històries on simplifica les realitats per explicar-les als més menuts, com en el seu últim llibre, Boom: la guerra dels colors.

Ha manifestat que per dibuixar s’inspira en els records de la seua infància, amb quin s’identifica Boom?

La trama d’aquest llibre no és exactament de la meua infància, però a nivell de gràfics sí que busque contar una història als més joves, perquè vull explicar els conflictes de la guerra d’una manera més senzilla perquè arribe el missatge als xiquets.

Per què va triar el roig i el verd com a colors principals per explicar aquesta història?

Vaig escollir el verd i el roig perquè són colors complementaris. Podria haver utilitzat també el blau i el groc, perquè, encara que es vegen confrontats, s’acompanyen gràficament bé al llibre. Per això, amb aquests colors buscava que en unir-los no quedara malament i crec que han funcionat.

Igual que al seu llibre il·lustrat Frank, Boom també transmet el seu missatge de manera senzilla i directa, per què opta per aquest recurs?

La meua intenció és destil·lar el missatge fins el màxim possible, perquè si has de explicar-li a un xiquet aquest tipus de conflictes, com són una dictadura o una guerra, i l’absurd que hi ha en elles, el dibuix ha de ser potent i el missatge molt senzill perquè arribe als més joves. Si entres en temes més polítics no arribes a tot el món, pel que convé quedar-se en un punt neutral i senzill.

Es dirigeix a un públic infantil i els explica ideologies, dictadors … Cal parlar-los als xiquets de tots els temes?

Sí, considere que ens han d’explicar aquestes coses, perquè, per exemple, l’etapa de la dictadura franquista ni tan sols es dóna en classes d’Història a l’escola, així com temes actuals com el coronavirus i les fake news que utilitzen els partits polítics. Crec que no passa res per parlar d’aquests assumptes perquè els xiquets són prou intel·ligents per assumir-los o per intentar entendre’ls. No són llibres que intenten convèncer ideològicament, però igual que li pots parlar a un jove de sexualitat i ja no és un tema tabú perquè la societat ha avançat, també cal intentar veure des d’un altre punt de vista aquestes realitats, perquè és una edat on es pot aconseguir que els xiquets comencen a desenvolupar un pensament crític per al futur.

Aquest tipus de literatura infantil és poc freqüent, per què pensa que els escriptors eviten tractar aquestes trames?

Actualment estan publicant més llibres infantils amb editorials com Media Vaca o autors com Ana Peña o Paco Roca que intenten explicar aquest tipus de conflictes. Imagine que no és una cosa tan comercial i que el pare o lector tindrà una poc més de por respecte a aquestes històries, però jo crec que és més com es tracten aquests temes, perquè són llibres interessants, ja que veiem com funciona el món avui. A més, tampoc crec que haguem de pensar sempre en la venda de llibres abans de fer-los, perquè poden transmetre el teu missatge, encara que els llegisquen sols dos xiquets.

Fa deu anys que va publicar la seua primera novel·la gràfica, Cartulinas de colores, ha canviat algun aspecte en quant a la seua forma de treballar?

Sí, perquè fa deu anys feia una feina més amateur, ja que estava començant i encara no coneixia el món editorial, no sabia què volia dibuixar, ni com fer-ho … A més, jo venia d’un altre món, que era Educació Física, el qual és totalment antagònic a aquest. Abans estava en una línia més insegura, més inexperta, però ara em dedique professionalment a aquest àmbit i la meua manera de treballar ha variat, perquè tinc encàrrecs i m’organitze de forma diferent i també he experimentat a nivell gràfic.

Quin serà el seu pròxim projecte?

Estic treballant en un llibre sobre la taula periòdica amb una editorial de Londres i, d’altra banda, amb una editorial suïssa, on estic portant a terme una novel·la gràfica de tot el camí que va haver de fer un refugiat d’Eritrea, que va vindre amb el vaixell de l’Aquarius a València, on va haver de passar per cinc o sis països fins arribar ací.

Contribuix a la continuitat de El lápiz mediterráneo amb la quantitat que consideres:

Deixa un comentari