L’escriptora té planetjat publicar una obra a primavera i una altra a l’estiu
Sara Carlos / Sumacàrcer 03.03.2023 | 18.40
Sara Alonso Barber (Sumacàrcer, 1984) va saltar al món de l’escriptura amb la primera novel·la, El mal que habita entre nosotros, una història policial. Ara torna com Las alas quebradas de un ángel, una novel·leta protagonitzada per Nico, un xic que s’ha d’enfrontar a dificultats per estimar qui estima en una societat que no ho accepta.
¿Com va nàixer Las alas quebradas de un ángel?
En principi anava a ser un relat curt de tipus juvenil, però no li trobava sentit. Em faltava alguna cosa, així que més tard, llegint testimonis de xics i xiques que havien estat en centres d’aquests i pensant sobre el tema, va se com s’em va ocórrer la història. A més, als meus llibres sempre hi ha protagonistes LBTG i va ser arran de llegir aquests testimonis i a ver vist, per exemple, a l’institut al que jo anava, que les persones homosexuals patien burles i eren tractades com si estigueren malaltes.
Han passat tres anys que publicares la primera novel·la, ¿ha hagut algun canvi en la teua faceta literària des d’aleshores?
Ara sóc més selectiva a l’hora d’elegir els llibres. Abans acababa el libre encara que no m’agradara, però em vaig adonar que és el meu temps lliure i si alguna cosa no t’agrada no la acabes fins el final. Per tant, llisc d’una manera més crítica.
“El passat ha fugit, el que esperes està de camí, però el present és teu”. ¿Des de quan adoptares aquest proverbi àrab com a definició de tu mateixa?
Des de fa uns quants anys. Normalment ens preocupem més del que passat o ens lamentem del que no hem fet. Has de viure el passat, perquè ha sigut un mestre i una ensenyança per a fer-nos la persona que som en el present i, sobre el futur… Ja vindrà.
La novelette està tenint molt bona acollida, segons les opinions publicades a les plataformes, ¿què aconsellaries fer per gestionar emocionalment una ressenya negativa?
Una ressenya negativa, una destructiva, em sentaría malament, però no una constructiva. Sobre una ressenya negativa, simplement és una opinió i l’opinió no et va a perjudicar l’obra. Has de creure en tu mateix i si sols tens alguna ressenya negativa, però la resta són positives, fixat en la balança i pensa que finalment has escrit el que a tu t’agrada.
Cada personatge té la seua pròpia lluita a Las alas quebradas de un ángel, ¿quina d’elles destacaries?
És molt fàcil empatitzar amb Daren, Laura, Bea, Nico… Però hi ha un personatge que és Olivia i en una certa part del llibre conte que ella no està del tot d’acord amb una decisió que ha pres el seu marit sobre el fill. És la típica dona sumisa i no és per por, sinó perquè és el que li han ensenyat a ser “la dona perfecta”. Per altra part, el pare té una gran evolució després d’un esdeveniment complicat.
¿Què influències literàries o audiovisuals has rebut a l’hora d’escriure la història de Nico?
Referències literàries no he agafat com a tal per a aquesta historia. Jo sóc lectora de thriller, de policía, y també d’autors com Agatha Christie, Stephen King, etc. Tot açò potser m’haja influït en la forma de narrar.
¿Proyecto Ángel Caído serà el pròximo llibre que podrem llegir?
Aquesta història encara l’estic acabant i tardaré un temps, perquè estic escrivint l’esborrany. Abans d’ell vull publicar Proyecto Sonata i Proyecto Mariela. La meua idea es traure Proyecto Sonata a partir de primavera i Proyecto Mariela m’agradaria que vegera la llum en estiu. Vull prendre’m les coses en calma i fer-les ben fetes.
