La impulsora del projecte afirma que el procés de creació de l’antologia ha sigut “increïble”
Sara Carlos / València 18.06.2022 11:50
Patricia Pérez, més coneguda com a Olivia Ness, és una autora valenciana de gènere romàntic que va començar amb la publicació d’un llibre dirigit al públic més jove. El seu últim treball ha sigut una antologia benèfica que ha creat conjuntament amb tretze autores més i un escriptor que ha elaborat el pròleg. 40 vueltas al Sol: relatos y mucho amor explora un àmbit del gènere romàntic moltes vegades oblidat.
L’amor a partir dels 40, coneixies obres que tracteren aquesta temàtica?
La veritat és que no. Sí que havia llegit una novel·la romàntica que versava sobre el tema, però no he llegit mai res més tan actual i encara menys com a relats.
Com va sorgir 40 vueltas al Sol?
Jo sempre he pensat que quan u vol alguna cosa ha de posar els mitjans per aconseguir-ho. Ha sigut un any un poc dur, perquè el meu pare càncer té des dels 42 anys i la meua mare li ho van diagnosticar a l’agost. Per això i per diverses situacions més vaig decidir tornar-li a la vida tot el que m’havia donat, perquè a part dels moments durs sempre hi ha coses bones per agrair i sempre hi ha gent que està pitjor que nosaltres. Vaig pensar en crear un projecte solidari i com que sóc escriptora em vaig decantar cap al tema literari. Així, parlant amb una amiga em va donar la idea que no hi havia quasi literatura per a dones a partir dels 40 anys, perquè normalment són més joves. Va ser quan se’m va encendre la llumeta i vaig parlar amb unes autores que coneixia, que van acceptar de seguida la idea.
Has indicat que la creació de l’antologia ha sigut una “experiència increïble”. Ha sigut diferent de la de les altres publicacions, a més de ser una obra col·lectiva?
Sí. És cert que el procés creatiu de cadascuna està pantent i és un relat escrit per una autora diferent, però ha sigut increïble en el sentit del treball en equip que hem aconseguit, el bon ambient, la camaraderia i sobretot l’unió entre nosaltres. Mai no ho havia experimentat en un projecte comú. Totes hem posat les nostres capacitats al servei del nostre projecte. Entre les unes i les altres hem anat creant aquesta obra tan bonica que ha eixit. Increïble en aquest sentit, en l’humà, en la part humana que hi ha del projecte.
Hi havia altres pautes a banda de l’edat dels protagonistes que haguereu acordat per escriure els relats?
A nivell de coordinació l’únic que vaig posar com a premissa va ser que totes donaren la seua opinió i que participaren lliurement, perquè el projecte no volia que fora només meu, sinó de totes. Sí que és veritat que ho parlàvem tot des d’un primer moment, vam posar la directriu que la temàtica havia de ser l’amor a partir dels 40 i sí que vam establir un nombre màxim de paraules, 1200 paraules aproximadament, a més d’una data de lliurament .
Els beneficis de 40 vueltas al Sol: relatos y mucho amor estan destinats a la Fundació Aladina, encara que al principi s’anaven a donar a una altra associació, a què s’ha degut aquest canvi?
Al principi vam fer una pluja d’idees entre totes les autores sobre on podríem destinar els beneficis. Algunes escriptores havien col·laborat amb altres associacions contra el càncer, d’altres no. En un moment donat vam dir de prendre decisions i la que vam triar en un primer moment ens va semblar adequada perquè abastava a tot el món i tots els objectius, però després vam caure que de vegades els xiquets són els més oblidats en aquests casos i les seues famílies també. Perquè el càncer se sol associar amb adults i per desgràcia amb els xiquets també passa, perquè si eres adult i et diuen que tens càncer… Però si eres un xiquet que et queda tota la vida al davant no és el mateix. Per això, vam pensar que era una bona opció.
L’antologia ha optat pel gènere romàntic, què en penses de la polèmica recent sobre ell?
Jo sóc autora i lectora de romàntica i estic molt orgullosa d’això. És l’únic gènere que quan acabe de llegir em provoca un somriure. Per a desgràcies ja tinc la vida real, no necessite llegir llibres on passen certs tipus de situacions que no em generaren aquesta sensació. La polèmica sempre ha estat ahí. Abans les autores escrivien amb pseudònims perquè sinó no se’ls publicava. La romàntica ha sigut un gènere injuriat de segona o tercera. Hi ha lectors que segurament no els agrade perquè l’autor no haja trobat el llibre, perquè no s’han trobat afins o perquè simplement no els agrade aquest gènere, però igual que a mi em poden no agradar altres tipus de llibres. Per això, no veig que hi hagi necessitat de generar polèmica com ho fan per cridar latenció.
Després d’aquesta experiència, hi haurà més projectes col·laboratius i solidaris?
Ara mateix no t’ho sabria dir, però si sorgeix l’oportunitat segur que sí, perquè jo he estat encantada personalment amb tot el procés i l’experiència, com ha sigut tan positiva, obri les portes a futurs projectes col·laboratius.
