Més poderosos i units, “El Pentágono II: praetérita y destino”

L’escriptora fa un bon ús del recurs del caos com al seu primer llibre

Sara Carlos/ Benetússer 9.01.2022 | 11:00

  • Títol: El pentágono II: praetérita y destino
  • Autora: Cristina Romero Santaisabel
  • Edició: Atlantis Ediciones Narrative Books
  • Data de publicació: marzo 2021
  • Número de pàgines: 478
portada El pentágono II

Rob, Isobel, Lucas, Joe i els altres han tornat en aquest segon llibre de Cristina Romero. Han descobert més coses de sí mateixos i nosaltres amb ells. Han evolucionat, sí, però no només individualment, sinó també respecte a les seues relacions entre ells, tant d’amistat i d’amor, com també de rellevància dins de l’equip màgic que formen.

En aquesta segona part alguns personatges cobren més protagonisme, com és el cas d’Isobel, que ha esdevingut un dels eixos principals de la trama. Altres, com Rob, que al primer llibre van tindre un rol més rellevant, en aquest volum han passat a un segon pla i han funcionat més com a aliats dels personatges més principals.

Después del silenci, pensaven que donarien mitja volta i tornarien a casa.

El pentángono II. Cristina Romero Santaisabel

Tot i que hi ha diversos deux ex machina i en certs moments les accions i motivacions dels personatges no estan del tot clares, és un llibre que et deixa amb un bon sabor de boca i el final del qual completa la història d’una manera satisfactòria.

L’estructura d’aquest volum imita la del seu predecessor: els personatges tenen problemes individuals i col·lectius que han de solucionar, per això cadascú se centra en els seus, però finalment tots ells constitueixen un conflicte molt més gran del que ells poden imaginar i que s’han d’enfrontar junts. Romero crea molt bé la trama i el caos, un recurs gens fàcil per transmetre al lector aquesta agitació del moment i les accions dels personatges.

Aleshores, ho va recordar tot.

El pentángono II. Cristina Romero Santaisabel

Així, igual que al primer llibre, Romero cultiva la intriga de cadascun dels passos que duen a terme els seus personatges, que desemboquen en una gran hecatombe final. La màgia és el gran tema d’aquesta novel·la, que s’ha magnificat a la darrera part i que atorga un univers molt complet a la imaginació del lector.

El Pentágono II: praetérita y destino concluix la primera bilogia de l’autora, que en el primer llibre ens presentà l’infern i, en aquest segon, un univers màgic que ni els propis personajes esperaven.

¿Qué opinas?