Llibreries de segona mà, una altra vida per als llibres i una nova per als lectors

La llibrera Carine Deboaisne apunta que els seus clients es decanten pels clàssics
Miranfú III
Les tres llibreries reobriran el pròxim dilluns 11 de maig. Marcos Ferrús

Els ciutadans acumulen molts llibres a les seues prestatgeries i de vegades han de desfer-se d’ells, però en compte d’incórrer en el pensament de tirar-los, poden passar el relleu a altres lectors perquè gaudisquen amb eixes obres igual que ells ho van fer quan les van comprar, i açò es convertix en un dels motius de ser de les llibreries de segona mà de la Comunitat Valenciana.

Miranfú! Miranfú! , «Dir-la en veu alta sona com hurra», explica Marcos Ferrús sobre el terme que dóna nom a la seua botiga, el qual està extret del llibre de Carmen Martín Gaite, Caperucita en Manhattan. Aquest concepte, que és la paraula inventada preferida de la protagonista de la història, significa «va a passar alguna cosa diferente» o «me’n portaré una sorpresa».

Miranfú és una llibreria de segona mà ubicada a la zona de Russafa de València que va començar el seu camí en 2015, després que Marcos Ferrús, el seu propietari, passara l’any anterior comprant llibres i preparant-se per al seu nou projecte.

«Als llibres low-cost et pots trobar des d’un llibre trobable fins un que tinga mesos, això depén sempre d’allò que ens porten els clients», afirma Ferrús, i afegeix que de vegades li porten exemplars que creu que no vendrà, però que potser hi ha públic a qui li interessa i els manté.

Miranfú I
La llibrería de Marcos Ferrús ubicada a València mostra uns cartells divertits a la seua porta. Marcos Ferrús

El sistema de venda que seguix Miranfú es basa en quantitats, és a dir, si el client adquirix un llibre, el seu preu serà de tres euros, si se’n porta dos, cinc, per la qual cosa el preu de l’obra s’abaratix a mesura que compra més, fins a arribar als sis llibres, el preu del qual per exemplar s’estabilitza en dos euros.

Librería Terraferma es va assentar a Alacant quan «no s’estilaven tant» aquest tipus de comerços, manifesta el seu fundador Carlos Alberto Quiles, que es mostra content després de cinc anys de constant treball i espera «que açò seguisca endavant».

Terraferma
La llibrería Terraferma compta amb un sistema d’intercanvi. Carlos Alberto Quiles

Al seu catàleg es localitzen volums des del segle passat fins des de fa deu anys, assegura Quiles, alguns d’ells descatalogats i que només poden trobar-se a llibreries de segona mà.

El comerç compta amb un sistema d’intercanvi, a més del tradicional, sobre el qual Quiles explica: «Hi ha gent que té llibres a sa casa dels quals es vol desfer, aleshores me’ls porten, jo els faig una valoració econòmica i els dic per exemple 10 euros, per la qual cosa es poden portar el que vullguen de la llibreria per eixa quantitat i si es passen em paguen la diferència».

Carine Deboaisne va decidir reinventar-se i entrar a formar part de la franquícia Re-Read. «Vaig a complir cinc anys aquest 12 de maig», indica sobre el temps que aquesta llibreria de Castelló va obrir les seues portes per primera vegada i que ara, després d’aquest període de confinament, tornarà pel seu aniversari.

El sistema que seguix per a adquirir els exemplars és de preu fix, per la qual cosa per cada llibre paga 20 cèntims. «Aquest ens permet després assegurar-nos uns preus súper econòmics a la venda i fixos, perquè el preu varia en funció de la quantitat de llibres que es porte la gente», informa Deboaisne, el sistema de venda de la qual seguix la vía de la llibreria Miranfú

El flux de compra que té Re-Read Castellón és elevat, ja que alguns dies pot arribar a obtindre dos-cents llibres, assegura la seua propietària.

«Els clàssics tenen molt d’èxit», assenyala Deboaisne, que té la seua llibreria organitzada per seccions segons els gèneres literaris de les obres, i que indica que Dickens i Dumes són uns dels més llegits pels clients.

Llegir és car?

«Sí i no», constesta Carine Deboaisne, «pot ser car si vols comprar sempre llibres nous». Ella aposta per altres vies, com comprar obres de segona mà o acudir a la biblioteca, encara que adquirix obres noves perquè «també és un circuit per a llegir» i permet continuar treballant a totes aquelles persones que formen part del sector del llibre, explica.

«Depén de les expectatives que tingam», respon Carlos Alberto Quiles, que indica que comprar un llibre nou que tinga un preu al voltant dels vint-i-cinc euros cada dos mesos al cap de l’any resulta car, però «si no t’importa llegir un llibre de segona mà» és més assequible.

«Els llibres nous no són cars en tant que editar-los i posar-los el més barats possibles ja ix pel preu que tenen», assegura Marcos Ferrús.

El llibrer observa: «És comprensible també que la gent tinga la sensació que els llibres estan cars perquè el poder adquisitiu de la gent no és el més alt» i indica que segons les prioritats de les persones pot o no paréixer que llegir és car, perquè de vegades la gent «no té cap problema en gastar-se 50 euros en un producte que no tinga cap valor a llarg termini, però després tinguen molts problemes a gastar-se 15 euros en un llibre que els va a durar tota la vida».

Un llibre conté una història amb què el lector ha somiat, rist, plorat i experimentat mil emocions més i aquests sentiments, impregnats en certa manera a les seues pàgines, perduren a les llibreries de segona mà, on els llibres esperen els seus nous lectors.

Contribuix a la continuitat de El lápiz mediterráneo amb la quantitat que consideres:

¿Qué opinas?